Deixem Xile, per entrar a Argentina. Creuar fronteres és sempre un exercici emocionant.
Hem travessat la cordillera andina i els seus cims nevats, per entrar a l’estepa argentina, seca i polsegosa.
Sorprenentment, el pas natural entre aquests dos mons tan canviants es fa a través d’una ampla vall de topografia ben suau. El coll està tan sols a uns 350m per sobre del nivell del mar. El contrast és brutal. Ens hem d’habituar altre cop a la immensitat de les distàncies que la vista pot abarcar. Tot és del color de la pols, fins i tot nosaltres. Al fons ens queda la silueta retallada dels cims encara nevats. Arribem a Trevelin just a l’hora del te. Aquesta colònia -fundada per galesos l’any 1885- conserva encara algun dels costums dels seus fundadors. Ens sorpren la gran activitat comercial i la vidilla del poble. Acostumats com estem als pobles xilens de la Patagònia, això ens sembla un excés: heladerias, supermercados, pollerias, fruterias, verdulerias, panaderias, restaurantes, ferreterias, bicicleterias, hospital, veterinarios, centro holístico, ópticas, bancos, gasolineras… Se’ns en van els ulls de les òrbites!
Esquel és la següent ciutat d’aquestes característiques. Ens aprovisionem al super i anem perduts amb tanta abundància. El Joan ha tingut sort: podem celebrar el seu aniversari com cal.
A partir d’aquí se’ns presenta un dilema. Continuar pedalant pel parc natural dels Alerces representa un perill per la forta presència dels ratolins de cua llarga, portadors d’una enfermetat letal pels humans: l’hanta. Les autoritats locals han prohibit acampar en aquesta zona, i tots els càmpings estan tancats. Continuar per la mítica ruta 40 ens fa mandra doncs hi ha molt trànsit i aquí condueixen com uns bojos. Així que agafarem un autobús fins a Bariloche, on ens espera el nostre amic Marc…
FELICITATS SUPERJOAN! muaks, muaks, muaks
petits nòmades 
Hola soc el Bernat goma. Es guai fer un viatge axi. a mi magues agradat fer un viatge axi.
Moltes felicitats Joan!
Que grans i maques l’Ares i la Maiana!!
Un petó molt gran a tots!!! Muaks muaks muaks
Hola familia, felicitats Joan!!
de Bariloche val la pena agafar el catamaran i anar a Puerto Blest. Pot ser els guardaparques organitzant sortides a veure els coihues i els alerces. Alguns ja hi eren alli abans que el Colon arribes.
I si aneu a fer el ‘cruce de los lagos’ ja us va de pas, ‘al tiro’.
Sort,
Sergi
MOLTES FELICITATS JOAN!! vam pensar amb tú!
ens alegrem molt que ja tingueu solet, tant de fred i vent tenia que tenir la seva recompensa!
i bé…ja veiem que us cuideu mooolt, quin pastís!!! uauuuuu!
mooooolts petooons
Oriol, Tresa i Martina
Felicitats!!!!!! Joan que “guai” celebra l’aniversari d’aquesta manera………….MOlta Sortttttt…un petonet Ares i Maiana. El Marc, de la font del genil d’Arseguel?
Felicitaciones a todos, esta aventura no deja de sorprender. Fuerza, ánimo y muchos saludos le deja un amigo rutero de esta travesía. Esteban (Parque Queulat)
Hola família! Hem rebut la vostra postal i ens ha fet molta il.lusió. Molts nens i nenes de la classe dels elefants no coneixien aquests animals. Maina escrius molt bé i estic molt contenta de que facis tan bona lletra. Ares, si perds més dents semblaras una padrineta. Moltes felicitats Joan, Bety amb tant exercici estàs magnífica.
ÈRIC: Avui l’Elisenda ens ha regalat globus. És carnaval i avui no ha vingut l’Aram. Avui hem jugar a conillets amagar.
ARES:hola Ares i Maiana el dijous gras ens vam disfresar. jo anava d’indi i vam anar de casa en casa i despres vam ana a dinar
URIEL: Dijous gras vam fer una obra de teatre de la Blancaneus i els set nans, jo feia de nan.
KILIAN: Despres de lobra vam anar a sopar al local social i vam jugar
SERGI: vaig fer de caçador a l’obra de teatre,
Felicitats Joan….!!!, uauuu…, quin pastel i amb quins ulls el mira…..
Un xic d’abundància tampoc fa mal…..; la teniu més que merescuda.
Vaig tard!! … felicitats Joan!!!!
Jo encara vaig més tard … FELICITATS Filiprim !!!!