Sóm a La Quiaca, poble fronterer amb Bolívia. Demà canviarem de país, tot i que ja fa dies que hem creuat la frontera ètnica. Tota la quebrada d’Humahuaca està habitada per comunitats indígenes (quechuas, kolla, wichis…) que tenen el mateix origen precolombí que trobarem més endavant.
Entrem a la Puna. Des d’Alemania ens acompanya, com un fantasma, una línea ferroviària en desús, desde la dècada dels noranta. Sorprén trobar-se aquesta infraestructura -que arriba fins a Buenos Aires- intacta i abandonada. Hem sobrepassat els 3.800m i així continuarem pedalant, per l’altiplà bolivià, les properes setmanes. El Joan i les nenes es troben estupendament i corren com si res, quan baixem de les bicis. Donem per acabada la fase d’aclimatació, tot i que jo bufo com una cafetera cada cop que la carretera s’inclina, i conservo un lleuger mal de cap com a record de l’alçada. Jo que presumia d’una aclimatació ràpida… l’edat no perdona, noi!
“Oh, mira: un toboGRAN i un toboCURT” senyala la Maiana contenta quan entrem al parc d’Abra Pampa
Hem viscut d’aprop la Setmana Santa en aquestes terres on la religió es viu tan intensament.
A Tumbaya vam veure la peregrinació de Punta Corral. Una capella perduda en les muntanyes, a més de 30km, des d’on baixen la verge de Copacabana, seguida per més de 60 grups de sikuris (bandes de músics). Unes 60.000 persones s’hi congreguen durant quatre dies.
A Tilcara vam viure el diumenge de rams, entre músics, flors i branques d’olivera.
A Iruya, el festival de cinema indígena.
A Yavi vam vibrar amb la procesó nocturna de “las lloronas” del divendres sant.
Hem tastat una multitud de paisatges, vegetació, colors, clima, tradicions, gent, vivències… que us resumim en aquest video
petits nòmades 
EMOCIONANT aquest vídeo! xerrameca ànims amb aquest mal de cap. Que segueixi l’aventura! muahkissss!!!
òstres!!! la quebrada de Humahaca!!!! el Camilo i jo varem estar per aquestes terres fa 10 anys!!! ens moviem en bus … i recordo el mal d’alçada, amb una febrada de la hòstia, que no vaig aconseguir fer-lo passar fins que vam baixar a menys de 3000 … quins records…. 🙂 🙂 🙂
una abraçada a tots 4!!!! ❤ ❤ ❤ ❤
Hola Ares sóc la Júlia m’ha agradat molt el vostre vídeo.
Us trobem tots molt a faltar saps que el cole a la teva butxaca dels missatges esta ple a bessar.
Quan tornareu?
Una abraçada molt gran!!!
Júlia
Hola petit nòmades!
MOLTES FELICITATS MAIANA! QUE GRAN QUE T’HAS FET!
Ares: el dia d’Europa vem anar a Prats a fer un ball de Letonia. El dissabte vem anar a sopar al local social am els austriacs.
Eric: fa uns dies vam estar fent les mones de pasqua. El dia d’Europa vam fer jocs de molts països i després vam dinar moltes coses.
Sergi: un dia vaig fer la mona. Vaig anar a jugar a una costa parque el meu pare va anar a buscar llenya.
Uriel: Vam fer les mones. Al certamen literari alguns van guanyar un premi i altres no. A mi em van regalar un llibre, una rosa, una medalla i una bossa.
Kilian: hem fet la mona. El dia de Sant Jordi vem fer una pustal, una rosa i un conte.
Elisenda: m’han encantat els vostres dibuixos amb aquests cactus tan grans i el cerro de los 7 colores es precioso!
Quins paisatges més espectaculars i diversos, n’hi ha per tots els gustos.
Ànims Beti! l’edat no importa! és l’esperit el que compta! pensa que no tornaras a pedalar mai més tan jove com avui… aprofita-ho.
Fins aviat,
La classe dels elefants.
Molts records del soci MUT,…….
per cert vaja toboGRANS, això no cumpleix res però deu ser la Ost,….de baixar-hi no?
Moltes felicitats, Maiana, que siguis molt feliç en aquest nou anyet!!! Tobo-gran, quina gràcia, vas per humorista! Felicitats pel vídeo i la cançó, m´encanten! Bet, si et costa pedalar, potser la maca et pot ajudar! (és un tubèrcul d´allà. Però mira abans si hi ha contra-indicacions indesitjades…). Una abraçada col·lectiva per als 4! El tiet Miquelet
Ens ha encantat el video!
De cop m´han vingut ganes de fer una excursió… Prat de Cadí potser… és el màxim de lluny on puc anar ara mateix!! jajaja!!
Us admiro valents!
Us trobem a faltar!
Anna! Qué t’ha passat? Altre cop el turmell?