Hem sortit un 28 de desembre i no ens han posat cap problema amb l’equipatge, no hem perdut cap nena pel camí i ens han arribat totes les caixes en bon estat. Un gran èxit!

Gràcies Pere, i a l’equip de Probike, per la vostra assistència i suport. Gràcies Jordi i Eli per ser amb nosaltres fins al final.

Fem escala a Buenos Aires, canviant de l’aeroport internacional d’Ezeiza al d’Aeroparque. La meva primera pregunta en castellà catalanitzat ha estat poc afortunada: “Perdone señor, dónde podemos coger el autobús de enlace?” L’agent de seguretat, tot ruboritzat, s’ha quedat entre indignat i sorprés, sense respondre. No m’ha calgut insistir, doncs un home de mitjana edat amb barba grisa, que anava just darrera nostre, m’ha corregit immediatament mig enriolat “Señora, esta pregunta no se puede hacer aquí! Mejor use la palabra agarrar o tomar” i ha continuat caminant. Ostres, qué despistada… el Joan ja m’havia advertit que a Xile i Argentina coger significa fornicar! Glups, bé, de totes maneres aconseguim trobar la parada del bus.
Durant el trajecte, d’aproximadament 90 min, travessem la capital del país i ens sorpren la brutícia i com n’està d’atrotinat el poc que hem vist. Papers, llaunes, plàstics, vidres s’amunteguen al llarg de l’autopista i dels carrers de Buenos Aires. Un pupurri de cases baixes, blocs escantellats, gratacels moderns i edificis senyorials s’amunteguen sense ordre. Grans avingudes amb plataners inmensos, mimoses i palmeres, voreres en mal estat i màstils que sobresurten sorprenentment entre la trama urbana. Estructures portuàries de colors llampants destenyits, tenyeixen de vida l’horitzó gris… groc, vermell, blau, verd, rovell. Ens acostem al mar, a la costa Salguero. Es diumenge, segurament per això hi ha tan poc trànsit? O potser hi ajuda el fet que siguin quarts de set del matí? Sabem que aquesta ràpida pinzellada de la ciutat no és gens significativa, així que haurem de deixar la visita a la capital quan fem l’enllaç de tornada, que tindrem més temps.
L’avió cap a Río Gallegos no surt fins a les 15h i ens permet una panoràmica nítida i àmplia sobre l’extensa plana. L’arribada ens ofereix, per sota dels núvols, un paisatge monocrom d’un marró intens, amb contrast amb el blau del mar. Esplèndid! Plou…