Isla del Tigre. Aquest és el nom que els maputxes van donar al llac de més de cinc cents quilòmetres quadrats als peus de l’actual Sant Carlos de Bariloche.

Bariloche és la segona ciutat en importància turística d’Argentina: esquí i heliesquí a l’hivern, excursions i aigua a l’estiu. Tot en un entorn muntanyós privilegiat

Nahuel Huapi és també el nom de l’estancia de la Carol Jones, néta del primer poblador Jarred Jones, un cow-boy de Texas, que amb vint-i-set anys va arribar per aquestes contrades. Corria l’any 1891, i en aquella època la Ley del Hogar atorgava la titularitat de terres a aquells que les poblessin, sense altre càrreg que la realització de millores i la posta en producció. Aquesta era la manera de poder fer “país”.

La Carol es dedica desde fa trenta anys a fer cavalcades per aquesta zona. És una dona amb empenta, valenta, decidida, alegre i carinyosa, enmig d’un món molt masculí. El Marc, el nostre veí d’Arsèguel, ha vingut a treballar amb ella durant tota la temporada d’estiu. Entre ells dos s’entreveu una gran entesa i complicitat, adquirida al llarg d’aquests darrers cinc mesos. El Marc ens reb radiant d’alegria i rebosant d’energia. Ens instal.lem a La Guarida, una petita cabana enmig de la estancia. Hem hagut de desmuntar la tenda ràpidament doncs el gat-malparit-caçador de ratolins se’ns ha enfilat i l’ha deixada feta un colador! Per sort ha estat només la capa interior.
Canviem els cavalls per les bicis i anem a conèixer l’estància fins al Mallin Mulas, un plató perfecte per contemplar la cordillera i els seus cerros més emblemàtics Capilla, Catedral, Tronador… Tots menys el Joan, que ens segueix a peu, fent de pilchero, amb la Maiana a l’esquena dins una motxila de 50L. Per un dia ens sentim com al far-west, la immensitat, el silenci i la solitud ens embriaga. L’Ares ja pensa en la manera de canviar-los per la bici.

Han estat uns dies de riatlles, de converses a la vora del foc, d’intimitat, de sentir-se com a casa, d’asaditos, de “sobar el cuero”, de caminades a la posta del sol, d’escoltar la brama dels cèrvols a mitja nit, de pesca i de banys. El Joan aprofita el temps per col.locar un molinet de vent a La Guarida, que carregui les bateries de la instal.lació elèctrica. La Maiana és feliç amb unes Barbies que li deixa la filla de la Carol. Sense adonar-nos els dies han passat ràpidament, ja toca posar-se de nou en moviment…
Gràcies Marc, Carol i Carina per aquests dies innolvidables

el 10% de la població d’Arsèguel concentrats a Nahuel Huapi