Des que hem tornat de Sudamèrica, la logística amb les bicis ha canviat completament: l’Ares ha cedit el tàndem a la Maiana i aquesta li ha deixat el seu carro a la Martina, la seva cosina petita.

Tot i així, la Maiana té un gran interès en aprendre a pedalar tota sola i avui s’ha entossudit a pedalar com tothom, quan tot just fa tres dies que pedala amb un equilibri ben precari…
Carreguem les bicis al cotxe per anar a buscar un senderó planer, vora el riu Segre. Fa un dia tan bó, que no ens enduem ni els jerseis. Un cop en marxa, l’Ares pregunta emocionada “de quants dies serà aquesta sortida?”
El Joan i jo ens mirem estranyats, sabent que només anem a fer un volt, i contesto ” quants t’agradaria?”
“mmm… uns deu dies! Pot ser?” diu seriosament
“Tens tot el necessari per tants dies?” li replico
“Sí!” respon ella feliç
“Bé, és que no tenim tants dies de festa, el cap de setmana només en dura dos” li dic mentres penso que jo, no n’estic de preparada per passar deu nits fora de casa.
“Ah, doncs dos dies també està bé…” i es dona per satisfeta
Els nens són genials! Qui en vulgui aprendre, només cal que els escolti. Cada cop tinc més clar que els adults ens compliquem massa la vida.

Don’t worry, be happy now!