Lituània segueix amb la mateixa tònica o millor, carreteres secundàries sense trànsit i molt solitàries. Cal dir, que a la zona oest del país a tocar amb Bielorrússia hi ha molt poca població i tota es concentra a la capital. El temps segueix fred i humit, cada dia ens plou uns estona i no aconseguim secar les coses. La pluja i la condensació fa que cada dia plantem la tenda mullada i la recollim mullada.🥶 Comencem a trobar a faltar el sol, que fa molt dies que no veiem. A Vílnius fem una parada de 3 dies per recuperar forçes i rentar i secar la roba. Tot seguit, ens dirigim altra cop cap al sud per entrar a Polònia pel Corredor Sawalski.

El Corredor Suwalki es una estreta franja de 70km que separa els països bàltics amb Polònia (països UEA). És una zona política i militarment estratègica, ja que separa Kaliningrad (Rússia) i Bielorrússia.

A diferencia de Estònia i Letònia, Lituània es lleugerament més montanyosa, no hi han pujades fortes, l’únic que va fent petites ondulacions.😅

Després de països tan plans es va fer una mica pesat, però al final ens vem acostumar i ja ni les notavem. També va bé canviar una mica de terreny, per les cames.😏