Arribar a Itàlia (Bari), des de Dubronik, ha estat una explosió de colors, soroll, gent, vida de carrer i sobretot de menjar. Venint dels països nòrdics hi ha un canvi abismal. Pedalar per la Puglia, travessant multitud de poblets (a quin més maco), carrerons, carreteretes secundàries perfectes per pedalar, camps d’oliveres i vinya en aquesta època ha estat una experiència molt intensa. També hem pogut descansar uns dies en una preciosa caseta rural prop de Casalini, que ens ha ofert el Matteo.

Aquí hem recuperat la vida de carrer i els petits comerços. Els forns de pa, les peixateries, verdures, fruites, els mercats de carrer, les botigues el.laboradores de formatges de pasta filada (burrates, burratines, motzzarelles, escaramotzes, stracciatella…) i les converses de la gent, parlant amb el to de veu alt característic.

Acampades sota les oliveres, carregades d’olives apunt de collir. Anant a dormir quan es pon el sol i despertar-nos a la sortida, esperant que els primers raig de sol aixuguin una mica les tendes completament xopes per la humitat que cau de nit.

Sempre que acampem, ho fem amb la premisa que un cop marxem, ningú ha de notar que hem estat allà. Sovint recollim alguns papers, llaunes o plàstics que trobem pels voltants. El sud ens ha sorprès per la quantitat d’escombraries llençades que hi ha per tot arreu. Se’n podrien recollir a tonelades!!! Nosaltres vam aportar el nostre granet de sorra recollint al nostre voltant quan ens aturavem i algun cop en menys de cinc minuts ja teníem ple el carro de la Ray.

Imaginem que és un tema cultural ja que hem observat que com més al sud d’Europa, més escombreries fora de lloc ens trobem. És una llàstima no tenir més cura del nostre preciós planeta