mai havia vist una gelera seccionada… és impressionant!
Sempre m’hi he passejat pel damunt, fins i tot he caigut dins una esquerda. Sabia de la seva profunditat, però veure els seixanta metres de paret vertical, emergint sobre les aigües del llac Argentino, m’ha deixat sense paraules. De tant en tant se senten uns espetecs estremidors i es desprenen grans blocs de gel. Turístic, sí… però és tot un espectacle que val la pena visitar.
petits nòmades 
ooooooooooooooohhhhhhhh!!!!
Es veu que és impressionant. Bon seguiment de viatge. Una abraçada
Hola Parella, …de quatre.
Fins avui no he pogut entrar al blog, estava a F.Romeu sense internet.
Renoi….!!!, ……quina envejà malsana.
Feliç any ..!!!, ….i els reis???, com són per aquestes contrades, …maten pingüins???.
Endavant valents, …pendent de seguir les vostres noves.
Joan, quin model de sony és la que portes??
família!!!! bon any!!! és genial seguir-vos des de tan lluny!!! sou genials! un petó de pingu!