PEDALANT AMB LA LLUM DE LA LLUNA (VILLA O’HIGGINS – COCHRANE)

Par fi em comensat a pedalar par la carretera austral. Ia es la nit i la lluna ans ilumina al cami. No fa gens de vent. Que be!.
Les cases son molt petites. El cAMPING ia molts catalans.

20140117-154520.jpga la biblioteca de Villa

20140117-154648.jpgAprenent origami amb en Jun

20140117-194000.jpgEl Mayer

Vam sortir de Villa O’Higgins un dia gris de pluja fina, pensant que la meteo milloraria. Qué inocents! Vam dinar rapidet sota un cobert i vam continuar sota la pluja, pensant que la cosa milloraria, jajaja… Però la Patagònia és així. Per sort la divina providència existeix: una mini capelleta de metre i mig d’alçada va aparèixer en el moment just. L’Ares anava molla de cap a peus i tremolava de fred. El Charriot tenia un pam d’aigua. Un alemany que s’hi havia refugiat, va sortir per deixar-nos lloc quan ens va veure en aquell estat. Abans de marxar ens va indicar una cabana per poder-hi passar la nit, a uns 10km d’allà. Vam tornar a carregar les dues nenes dins el carro, doncs ja no ens quedava més roba seca, i vam tirar a tope resant per a que no es trenqués. A quarts de nou del vespre ens acollia l’Arcilio Castillo, un xilè encantador, que va insistir en què ens quedéssim a casa seva ja que al refugi no hi havia llenya.

20140117-155012.jpg

20140117-155200.jpg
L’endemà ens llevem amb un sol radiant i un vent de collons… evidentment en contra. Sortim contents igualment, no tenim cap presa. Hi ha moments que haig d’anar a peu. Em costa molt conduir amb aquesta posició xoper, amb el pes de l’Ares, les pujades i els còdols de la carretera. Temo que l’Ares agafi por si caiem i ens descontrolem tant sovint. A mig matí, al capdamunt d’un turonet, sorpresa! Una altra família viatgera: una parella de suïssos amb els seus fills Yael (4anys) i Leandro (2anys). Van sortir d’Equador fa set mesos i ja estan al final del seu llarg viatge. Intercanviem uns caramels i unes quantes paraules i cadascú segueix el seu camí. Uns amb vent a favor i els altres en contra. Ens queden quaranta km i les costes més llargues i empinades, però sabem que aquí, amagat, hi ha el darrer refugi abans d’arribar al transbordador. Encara és d’hora, però comença a ploure i no ens podem arriscar a quedar-nos tirats. Plantar la tenda per aquí no sempre és fàcil. Decidim quedar-nos i confiar en què millori el temps.

20140117-155316.jpg

20140117-155548.jpg

20140117-194502.jpg
A les sis del matí fa estona que plou i bufa el vent. Això ja és massa… Tampoc portem prou menjar per passar tres dies més, així que l’opció és clara: haurem d’aturar el primer camió que passi. Sabem que el transbordador surt a les 11h. Calculem que abans de les nou començaran a circular tots els vehicles. Mentres esmorzem sentim els primers camions… ràpid Joan, que comencen a passar tots abans del previst! Recollim a tota pastilla. Se’ns han mullat els sacs i alguna màrfega, fins i tot dins del refugi. El darrer cotxe que passa és el d’uns autocaravanistes xilens que hem conegut a Villa. S’ofereixen a dur les nenes i així nosaltres podrem pedalar més ràpidament. Perfeecte! Finalment l’home insisteix en que ho podem carregar tot sobre la pickup.
I així és com vam poder visitar Caleta Tortel i arribar fins a Cochrane en un dia. Mil gràcies Carolina i Alex!

Feia anys que no duiem les alforges tan molles! Mira que n’arriben a estar de xopes… M’al.lucina encara el fet d’obrir-les i treure’n la roba seca de dins. Bé, això de sec és un dir, ja que aquí tot sempre està humit. Anem a dormir humits, ens llevem humits, recollim sota la pluja i tornem a acampar sota un ruixat. Són els únics inconvenients per poder gaudir d’aquest paisatge realment impressionant: boscos de mil verds diferents, rius, salts d’aigua, geleres penjades… La natura en estat salvatge!
Hem de felicitar les nostres filles perque en cap moment s’han queixat per les condicions metereològiques. Van sempre contentes i felices, cantant, jugant i rient. Saben veure quan hi ha moments difícils i col.laboren sense haver-les d’advertir. Es un plaer veure-les sempre així!

20140117-155806.jpg

20140117-155819.jpg

20140117-160011.jpgLes cireres de Cochrane ens recorden que estem a l’estiu!

20140117-194126.jpg

20140117-194236.jpg

Anuncis

8 pensaments sobre “PEDALANT AMB LA LLUM DE LA LLUNA (VILLA O’HIGGINS – COCHRANE)

  1. Des del primer dia us estic seguint però no m’havia decidit a escriure. Després d’aquest últim posted ja no m’he pogut resistir. Que maques les nenes! Que continueu així de bé!

  2. hola ares i maiana. soc el bernat goma us segeixo par internet. ami tambe magradaria fer un viatxa aixi. espero ce us u paseu be. fins abiat. at tornare a escriure.

  3. Us admiro de tot cor…..és el millor regal que els hi podieu fer a les vostre filles…és la millor escola…….aquí no cal endur-se’n ni llibres ni res…..ànims i que millori el temps!!!!

  4. Quina aventureta aquests darrers dies amb la pluja… Quin gust veure l’Ares i la Maiana tant contentes i quina sort que tenen de fer aquest viatge! Tanta natura en estat pur això només pot ser bo. M’encanta seguir la vostra aventura! Us enviem molts petonets i molta força per seguir pedalant.
    Ares i Maiana jo també us felicito! Muaks

  5. Hola macos!! Som l´Elsa i el Marc. Esteim contents de saber que ja heu arribat a Cochrane, tot i que pareix que no va ser gens fàcil!! Nosaltres hem arribat a El Calafate, s´ha acabat la bici! Ara muntanya! Molta força i ànims petits nomades!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s