El tram de caretera entre cocran i Puerto trancilo es molt buturut. Ian moltes pujadas i ami am toca pujarlas totas a peu.
El paisatge i el clima han canviat subtilment. Ens recorda els paratges alpins. Estem a tocar dels campos de Hielo Norte i les muntanyes ens ensenyen unes dents ben afilades per sobre del gel. Sembla un paradís per aturar-se a caminar, escalar i trepitjar cims verges. Molts d’ells s’han escalat per primer cop fa tan sols quaranta anys.
Seguim -a contracorrent- el curs del riu Baker, d’un blau turquesa glacial. Passada la confuència amb el riu Nef, on es barreja amb una aigua de color del cafè amb llet, el riu és d’un blau elèctric intens, sorprenent. Per un moment pensem en abandonar les bicis i passar-nos a les canoes. De fet, aquesta és una petita zona turística de rafting, canoa i pesca. Després del coll de Puerto Bertrand, hi ha una sorprenent vista sobre els llacs Bertrand i General Carrera. Reseguir la vora d’aquest darrer és un gran plaer, i no exactament pels puja-baixes de la pista en molt mal estat, sino per les magnífiques vistes i colors que ens regala. Hi ha algun tram en obres, molta pedra suelta i infinits mini-bots. El trànsit de vehicles ha augmentat i ens deixa ben empolvorats. La pobre Ares ha de fer a peu la meitat de les pujades, malgrat els seus ànims de “va Beti, que tú pots!”
Aprofitem el dia de descans a Puerto Río Tranquilo per visitar les Torres de Màrmol, unes curioses formacions calcàries dins del llac. Compartim el dia amb una altra família viatgera: Gregor, Lea i Ronja, que porten vint mesos pedalant des d’Alaska. Increïble! Qui diu que és difícil viatjar amb nens?
Quina enveja família!!!! (Enveja sana, eh?). M’encanta seguir les vostres aventures, n’he de fer partícep a la Júlia! (L’Èlia no la puc fer estar gaire estona quieta). Ares i Maiana aprofiteu molt aquesta escola magnifica que us ensenyen els vostres pares i sobretot: disfruteu molt! Així segur que aprendreu moltes coses.
Un petonàs a tots i cuideu-se molt!
Neus
Renoi….!!, mira que trobar gent encara mes “agosarats”, per no dir una de més grossa…., que vosaltres…….
Segur que ja us passa pel cap la propera aventura a fer …………
Sí , si això es la felicitat; el fet de poder gaudir de tots aquests moments, inclosos els de més dificultat, és el bagatge que portareu arreu i per sempre….
Seguiu deleitan-nos amb els vostres relats i fotos…..!!!
OLA ARES I MAIANA JUAN I BETI AMI ELS REIS MAN PORTAT UNA BARBI 3 CONTES UN CJOC A LA ARAM LIAN PORTAT UNS PATINS DELITNYA I ESPOT POSARDE3RODES.
Hola! Sóc la Lídia però escric com si fos la Duna: aquests dies he anat a esquiar i m’ho he passat molt bé i encara vull esquiar més!! i tú Ares que voldràs anar a esquiar l’any que ve? Els pingüins com eren de grans o petits? Els vareu agafar??…apren molt del viatge que quan siguem grans m’ho hauràs d’ensenyar!… i …et trobo a faltar Ares…snif! Adeu! DUNA
Ai, com s’anyora aquesta petita… ei, nois quins paratges, mare meva…disfruteu a tope!!
Una abraçada dels calçotets!!!
Hola ciclofamília! avui m’he posat al dia amb el votre blog, m’encanta! que bé us està sortint tot! sembla fàcil, sudamèrica espectacular!, em vénen ganes d’escapar-me i fer un tram amb vosaltres. Quan siguem grans i les vostres nenes vagin pel seu compte fem uns “jubilats nomàdes” en petit grup! jajajaja
Abraçada i mua! SORT!
Quins paissatges més bonics!
I que forts que sóu tots quatre!
Un petó ben gros per tots, des de Torrelles de Foix!!!!!!!!!!!!!
Ares: Hola Ares i Maiana!
Tinc moltes ganes que torneu. He anat a esquiar a Aransa i m’agradat molt fer baixades.
Sergi: vam anar a esquiar a la Molina i vaig anar per pistes noves.
Kilian: He jugat a pilla pilla amb el Sergi.
Èric: He anat a esquiar i als grans han fet un iglú en un bosc i jo jugava a dintre.
Elisenda: Hola petits nomades. Veig que en pocs dies ja us han passat unes quantes aventures. Aqui també tenim un temps ben variable, aquesta setmana ha nevat, ha plogut, ha fet vent i de tant en tant ha sortit el sol. Nosaltres hem fet la Setmana Blanca, va nevar i hem tingut molta neu.
M’han agradat molt els vostres dibuixos i el que heu escrit.
Si voleu veure fotos de quan vam anar a esquiar podeu mirar el facebook o la Web de la ZER, hi trobareu una galeria de fotos.
Hola familia, sempre que puc esgarrapar un moment entro al blog i us faig el seguiment, quins paissatges mes bonics i quines experiències!!. Petonets desde La Pera! Fiona
Quins paisatges!! … malgrat els anys que fa que vam passar per aquí encara els tinc ben presents.
Grasias ares tomas. Nusalltras tambe tastimem molt mols patons dels petits nomades.cat.
La Maiana diu: ja tinc llapissos de colors! Jo també et faré un dibuix, però fàcil
Hands crossed all of US have more shortly!!