El motor del tàndem s’ha recuperat.
Després d’una setmana de repòs per curar l’herpangina de l’Ares ens hem tornat a posar en marxa. El temps no ens acompanya, plou i fa fred… així que el motor no aguanta, tremola de fred. Hem posat el de recanvi, però tampoc… i això que van com unes cebollones!
Avui hem dormit en un ospetdaje. Hi ha un nen que obra a tots als sanyos i sanyoras i ans feia molta grasia. Ara astem racuparan la ascalfo sota sis mantas. I ara sota una manta.vaig aribar asclafada sota la maiana. Em asmursat i la beti a anat a comprar dos llogurts de pinya, formatga,i dos pomas un suc de maduixas sireras i peras tambe semula. (Ares)
Uffff…. quin fred Ares! sort de les mantes i de la Maiana! del casc i els anoracks i pantalons dels pares!…tot i el fred, divertit no?…. que guai tots aquests nens que us aneu trobant en bici o als llocs on us esteu….mmmmm, amics del món! molts petonets (la Júlia en Joan la María i la Carmela també envien molts petonets i pessigolles! a viatjar
i riure!
Molts ànims, cebollones!!!!!!!…..sou unes campiones!!!!!
Mmmmmmmmmmmmmmmmuà!!!!!!!
Aquestes cebollones són unes valentes de veritat! M’agrada molt seguir les vostres capes de vivències de les que us aneu cobrint i que ens deixeu compartir amb vosaltres amb aquests escrits fantastics i fotos increíbles!!! Una abraçada!
Aixó si que es una cronica!!! … anims boniques!!
Res si vosaltres ja esteu acostumats al fred del Pirineu, això es jauja!!!!.
Aqui aquests dies també estem tots cebollones.
Per cert esteu tots molt guapos, això vol dir que encara que faci fred, us esta provant d’allò més aquesta superrrr aventura.
MUAC MUAC
Com m’agradaria ser una cebollona com l’Ares! m’encanta aquest look! Ares ets la meva IT GIRL!