Al llarg de la carretera austral ens ha sorprés veure un munt de rètols gegants i informació diversa sobre aquest ennunciat.

Aquest ha estat un dels temes de conversa amb la gent que hem anat trobant al llarg del camí. La majoria dels que hem parlat, locals que viuen de la ramaderia o del turisme, són afèrrims defensors d’una Patagònia sense represes. Els menys -gent del nord i de Coyhaique- defensen la postura contrària i veuen la necessitat d’aprofitar els recursos naturals per a generar energia, ja que al país li resulta molt cara actualment.
HidroAysen és un polèmic projecte -aprovat al maig del 2011 pel govern de Sebastián Piñera- que contempla la construcció i operació de cinc centrals hidroelèctriques: dues al riu Baker i tres al riu Pascua, totes elles a la Región de Aysen. S’estima que quedarien inundades més de 5.900Ha de reserves naturals. ENDESA (51%) i Colbun SA (49%) són els dos únics accionistes d’aquesta societat. El projecte no contempla la línia d’alta tensió (més de 3.000km i 2km d’amplada) que transportaria l’energia fins a Santiago.
Nosaltres, sorprenentment, només hem vist tres generadors eòlics a la sortida de Coyhaique. Però hem batallat “hartos días” en contra del vent.

El Consejo de Defensa de la Patagonia es va crear fa sis anys, i encapçala la campanya Patagonia sin represas. Més de trenta organitzacions i molta gent del sud en formen part. Els habitants d’aquesta part del món són rebels i per primer cop han organitzat marxes i manifestacions per defensar els seus drets.
Una de les organitzacions que formen part d’aquest grup és Fundación Pumalín, creada per Douglas Tompkins, el californià que va fundar North Face i gran activista per a la protecció del medi natural.
Tota la campanya contra les represes (llibres, folletons, cartells publicitaris, pòsters…) sembla feta pel mateix grafista que el de la web dels Tompkins. I justament això és el que ens va cridar l’atenció, i el que ens va motivar a investigar una mica més.
Tompkins va adquirir milers d’hectàrees al sud de la Patagònia, tant xilena com argentina, per a crear àrees de protecció dels darrers espais naturals salvatges. El Parc Pumalin és un d’ells i compta amb gairebé 300.000 Ha de terreny, que l’any 2005 Douglas va cedir al Govern per a que es mantingués com a parc públic d’iniciativa privada. El que semblaria una acció altruïsta i protectora, no és vista amb tants bons ulls per la gent del país. També hi ha algun que altre cartellet amb “Patagonia sin Tompinks”. El magnate no vol cedir uns terrenys del parc Pumalin per a poder completar un antic projecte que allargaria la carretera austral per terra fins a Puerto Montt. El Govern estudia la possibilitat d’expropiar-los, però poca cosa es mou. Els ciutadans critiquen obertament el fet que un estranger pugui adquirir tanta extensió de terreny amb un simple visat de turista, que bloquegi el traçat d’una via pública, que es construeixi pistes d’aterratge privades dins del parc i que aprofiti l’ocasió per vendre emissions de CO2…
També hi ha qui creu en el plà Andinia, i la creació de la “Nova Judea” en terres patagòniques… El que és cert és que hem topat amb molts israelites i que no són gaire ben rebuts per la gent local.

La polèmica està servida… coratge Michelle Bachelet!