Valles Calchaquíes

Sortim de la ciutat de San Miguel de Tucumán, a 450m, per enfilar-nos ràpidament cap a les muntanyes selvàtiques de la Sierra del Aconquija.

Fem una breu parada a Tafí del Valle i des d’allà continuem en bici fins a completar el coll de l’Infiernillo, a 3.042m. El nostre primer gran coll com a equip, que ens servirà d’entrenament i aclimatació per als següents mesos. La baixada cap a la vall de Lerma canvia radicalment de vegetació. Descobrim astorats cactus immensos, que ens acompanyaran al llarg dels trenta quilòmetres de baixada continuada fins a Amaicha. Aquest poblet ens dona la benvinguda “al mejor clima del mundo” amb cartell gegant a la seva entrada.

20140405-182358.jpg

20140405-182427.jpg

20140405-182624.jpg

El tram fins a Cafayate segueix el riu Santa Maria, completament sec. La vegetació és igual d’esquerpa i punxeguda: en un sol dia hem arribat a encolar dotze parxes als pneumàtics del carruatge de la Maiana! A partir d’aquest pintoresc poble ens endinsem a la impressionant Quebrada de las Conchas. Sembla com si haguéssim entrat en un dels escenaris de l’Indiana Jones. Els tons rogencs ens envolten. Les formacions rocoses són fantasmagòriques i podem crear el nostre propi imaginari. Fins i tot la poca aigua que circula pel riu -d’un color marró intens- farà les delicies de les nenes. La quebrada finalitza a Alemanía, on fem nit al bell mig de les vies de tren en desús. L’Ares recorda l’estiu que vam passar pedalant per Europa, i no entén com hem pogut arribar fins allà?! Nosaltres tampoc, jajaja…

20140405-183147.jpg

20140405-183228.jpg

20140405-183253.jpg

20140405-183317.jpg
“Mira quins guants m’he fet!” amb el fang del riu Las Conchas

20140405-183830.jpg
La vall continua ascendint suaument enmig de nombrosos poblets i plantacions vitícoles. És un paisatge molt familiar per a nosaltres, si no fos pels cactus que sobresurten enmig de les vinyes. Aprofitem per degustar vins elaborats amb una varietats de raïm que fins ara desconeixíem: el torrontés. Fins i tot en fan gelat amb aquests vins. Perfecte per pedalar amb la calor i les nenes…
Salta “tan linda que enamora” (com diu l’eslògan) ens ha deixat una mica indiferents. La ciutat, capital de la comarca i amb una remarcable arquitectura colonial, bé és mereix la seva reputació, però nosaltres ja fa dies que fugim del soroll de les grans ciutats. Fem nit i continuem…

20140405-185930.jpg

20140405-190456.jpg

Anuncis

6 pensaments sobre “Valles Calchaquíes

  1. Maiana m’encanten els teus guants!
    Un petó ben fort per tots quatre!
    Us trobem a faltar però com que veiem que disfruteu taaant, que segueixi l’aventura valents!

  2. A la Seu ens arribat la calor, i x que veiem a les magnifiques fotos tambe en teniu molta. Amb dos dies d’antelacio FELICITATSSSS MAIANA un petooooo mooooolt fortttt per tots. Sort, per als propers kilometres.

  3. Felicitats Maiana!!! Estàs feta una bona Àries . La vida sense experiencies és una vida cega i buida. Bona ruta . Us anem seguint i us estimem i enyorem més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s