Exclama l’Ares mentres enfilem les dures costes del Bárcena, immersos en la boira. Estén els braços i obre la boca per abarcar les fumeroles blanques. “És dolç, fresquet i mulladet.”
Sí! penso jo, però el meu núvol és de felicitat, tot i l’esforç de la pujada…

Deixem la província de Salta pel camí de La Cornisa, un tram de la ruta 9 que atravessa un sector de yungas, una selva tropical de muntanya i bosc andí. L’Ares l’ha batejat com a “bosc d’arbres peluts i de fantasmes”. Fem nit a la vora del dic Las Maderas, on els mosquits ens deixen ben acrivillats. L’endemà arribem a San Salvador de Jujuy, després d’una etapa força aburrida, i gairebé sense adonar-nos ens trobem al bell mig de l’autopista! Uuaaaahhhh… Joan, com sortim d’aquí!? Per sort, acabem trobant una “ciclovía”

Sortim de Jujuy un dimecres al matí. És un dia laboral com qualsevol altre, però notem una gran excitació. Hi ha molta gent circulant pels carrers, i llargues cues davant dels caixers automàtics i dels bancs. Impossible treure diners avui. “Hoy es dia de cobro” descobrirem més tard. I l’endemà hi haurà una vaga general que afectarà a tot el país. Perfecte per a nosaltres, que podrem pedalar sense que els autocars i els camions -que van a tota castanya- ens expulsin de la calçada.
A partir Jujuy (1.259m) anirem pujant progressivament, seguint el Río Grande, fins als 3.500m d’alçada de la frontera boliviana. El paisatge canvia dràsticament quan entrem a la Quebrada d’Humahuaca, declarada Patrimoni Cultural i Natural de la Humanitat per la UNESCO, al 2003. L’exhuberant vegetació dels darrers dies deixa pas a un paisatge àrid, d’una bellesa increïble degut a la gran quantitat de colors de la terra.

Purmamarca. Fent el tomb al Cerro de los 7 Colores