L’eufòria encara ens dura al vespre i comentem amb en Joan la possibilitat de continuar pedalant cap al Parc Nacional de Sajama, on hi ha un volcà impressionant que representa el cim més alt de Bolívia.
Sabem que són cinc dies més de pistes horribles i perdedores. Ens tocarà empènyer les bicis, trobarem sorra, “serrucho”, pocs pobles i gens d’avituallament. Només cal convèncer l’Ares. La resposta és rotunda per primer cop “Ni parlar-ne!”. Evidentment, coneix l’altra alternativa perque en arribar a Sabaya va veure la carretera asfaltada i la cara se li va iluminar de cop.
Aquest viatge no és possible sense la col.laboració de tots. Tots sóm igual d’importants, pedalem molt o gens. Si un dels membres falla, no es pot tirar endavant. No anem sols, i el grup ha de tenir en compte sempre al més dèbil, perque d’aquest depén el fet de poder avançar. Cadascú aporta un aspecte positiu que fa que el recorregut sigui únic i irrepetible. Algú pot pensar que els nens són un frè en el camí, un desgast innecessari d’energia en un lloc inhòspit on cal guardar totes les forces per sobreviure. Però els infants són sempre una riatlla fresca, una visió neta i sorprenent de la realitat, una energia solidària, una mirada sense prejudis i un termòmetre dels ànims del grup. Ens fan para allà on no ens aturaríem; estirar-nos a contemplar els moviments dels núvols i entrar en un món imaginari que els adults ja hem oblidat; gaudir d’una riatlla contagiosa pel soroll d’un pet; regalar-nos una floreta amb un t’estimo sense motiu; ens recorden que fa molts anys nosaltres també vam ser nens i vam gaudir del present, sense preocupar-nos pel futur.
Gràcies Ares i Maiana per seguir-nos contentes a la fí del món. Vosaltres sou les veritables campiones! Ha arribat l’hora d’un merescut descans. La fí de Bolívia serà a Copacabana, a la vora del llac Titiacaca.
Us deixem, com sempre, un petit resum d’aquest país innoblidable.
petits nòmades
petits nòmades 
Fantàstic, meravellós, impressionant, emocionant,…..!
Ares, Maiana……que maques esteu!!!!
Un petó immens!!!!
Joan, Esteve i Judit
L‘Ares i la Maiana poden sentir-se molt orgullosos de tenir uns pares com vosaltres……..i nosaltres de compartir aquets moments amb vosaltres.
Grácies
Hola!! Que precioso video y que lugares mas lindos!! No saben como los envidiamos!! Ya se acerca Cuzco que es maravilloso….sigan pedaleando y cuidense mucho. Besos Ares y Maiana!!!
oh! avui m’heu fet emocionar i que la llagrimeta llisqués…! QUÉ GRANS SOU!!! un petonàs família!!!
Hola, precios, fantàstic es un plaer segir-vos
Molts records!!!
Quim
Gràcies per compartir aquests moments inoblidables amb nosaltres!!!
Simplement impressionant!!! Us admiro a tots quatre!
muchos saludos desde aqui
Endavant cracks! Com creixen l’Ares i la Maiana! L’Èlia us envia molts petons, ara està molt ocupada però cuidant la seva germaneta Enar de 7 mesos!
David i Emma
… M’encanten els escrits Beti, ( no cal dir les imatges), cuseix-los tots, uns dibuixets, colors, i un llibre preciooooos!!!
petons graaans!!
muchas felicidades !!! espero que su viaje termine de la mejor forma, me alegro mucho por todos ustedes 😀 saludos de Santiago de Chile
Fantastic, Beti est una narradora excelent,l’Ares i la Maiana han crescut molt , es veuen mes altes al video, innolvidables vacances el Joan un gran organitsador tot ben posat a la bici……. PETONS…….i ABRASSSADESSSS x tot l’equip……
Impressionat ! Josep i Cristina
el josep us anyora , s’estima mes suportar 4 rovira/faura que una cristina..
una abraçada a tots, josepe-cristina.
Quina sort de tenir algú que ens faci aturar i recordar allò més important. Aquells regals que ens ofereix la vida, tot i que sovint ens hi resistim …!
Quines paraules tan boniques. Felicitats pel projecte, pel viatge.
Felicitats a les petites valentes! Felicitats als pares!
Muac
Ariadna