Continuar sense els pedals, ens ofereix una altra visió del viatge. Hem pedut autonomia, hem guanyat en confort i facilitat.
Estàvem acostumats a un contacte molt directe amb la natura, amb els llocs, amb la gent. Ens hem desplaçat escoltant, olorant i gairebé tocant tot el que ens envolta, fotocopiant mentalment els paisatges que atravessem lentament i escapant dels recorreguts marcats a la Loneley Planet, on s’amuntegen els turistes. Però també ens ha requerit molt d’esforç, improvització i incerteses.
Ara, amb només una motxila a l’esquena, tenim la sensació d’estar de vacances!
Us vam escatimar un video del Perú, abans d’abandonar les bicis… però no patiu, aquí el teniu:
petits nòmades 
Impressionant !! Fantàstic !! Brutal!! Tendre! Emocionant! Proper!
Gràcies per compartir-ho i transportar-nos durant uns minuts
Fins aviat!
El que heu viscut es acollonant!!!
Estic molt impressionat per la vostra força i al mateix temps delicadesa de tracte!!!
La millor escola del món per a les vostres filles i per a vosaltres!!!
Salut, Mia Serra
MUY BONITO ESTE VIDEO DONDE AHI APARESCO UN POKITICO SALUDOS DESDE AQUI
GEOVANNI
UNA MERAVELLA, COM SEMPRE!!! SOU UNS ESPORTISTES ARTISTES!
GRÀCIES PER COMPARTIR, I UNA FORTA ABRAÇADA COL·LECTIVAAAAA!!!!
MIQUELÀNGEL
Beti aquests vídeos m’emocionen molt, música, imatges, el que transmeteu… buaaa, buaaa…