Conocimos a Jenn por casualidad, en el Café Andino y nos invitó a conocer la escuela donde estudian sus hijos. Disfrutamos de nuestro último día en Huaraz, con una entretenida jornada escolar, donde cada uno aprende a su ritmo y a su manera… Continua llegint
Continuar sense els pedals, ens ofereix una altra visió del viatge. Hem pedut autonomia, hem guanyat en confort i facilitat. Continua llegint
Després de veure el que patien les pobres bèsties carregant quaranta quilos d’equipatge, ara ja podem dir que sóm més que mules! Nosaltres n’hem arribat a portar uns quants més damunt les bicis…
L’entrada a Cusco és terrible! Hi ha un trànsit bestial. Es combinen els atacs canins amb els dels conductors dels “colectivos”. Més de deu quilòmetres d’estrés constant. Continua llegint
No hi ha res que ens indiqui que hem canviat de país, a part d’un divertit cartell vermell, la moneda i els tràmits d’immigració. La feçonomia de la gent és la mateixa, la indumentària, el menjar, el trànsit de vehicles, el llac Titicaca…
petits nòmades 