Exclama l’Ares mentres enfilem les dures costes del Bárcena, immersos en la boira. Estén els braços i obre la boca per abarcar les fumeroles blanques. “És dolç, fresquet i mulladet.”
Sí! penso jo, però el meu núvol és de felicitat, tot i l’esforç de la pujada…
Sortim de la ciutat de San Miguel de Tucumán, a 450m, per enfilar-nos ràpidament cap a les muntanyes selvàtiques de la Sierra del Aconquija.
Ante todo felicitar a todos los participantes de este difícil concurso. El listón estaba muy alto, pero ya tenemos a dos grandes ganadoras:
Terminamos nuestro paso por el sur con un pequeño juego…
Abierto a todos los públicos, así que apúrense clases del Kilimanjaro y Elefantes, pueden dejarse ayudar por sus maestras!
Los dos primeros en contestar todas las preguntas correctamente, recibirán como premio una postal de Ares y Maiana.
Migrem a terres més càlides Continua llegint
Deixem San Martín enmig d’una multitud de dones de totes les edats corrent amb un dorsal a l’esquena.
Entrar de nou a la ruta 40, sense voral i els cotxes circulant a gran velocitat, fa una mandra impressionant…
Isla del Tigre. Aquest és el nom que els maputxes van donar al llac de més de cinc cents quilòmetres quadrats als peus de l’actual Sant Carlos de Bariloche.
Deixem Xile, per entrar a Argentina. Creuar fronteres és sempre un exercici emocionant.
saman caigu dos dens i a la primera den la fada am va porta 3 ragals. Un era un goru un llibra i uns xuxes. AL SAGON UNS DINARETS.
petits nòmades 