Després de veure el que patien les pobres bèsties carregant quaranta quilos d’equipatge, ara ja podem dir que sóm més que mules! Nosaltres n’hem arribat a portar uns quants més damunt les bicis…
Bicis per mules
31
Arxiu de l'autor: petitsnomades
La Roma dels Andes
L’entrada a Cusco és terrible! Hi ha un trànsit bestial. Es combinen els atacs canins amb els dels conductors dels “colectivos”. Més de deu quilòmetres d’estrés constant. Continua llegint
Perú
No hi ha res que ens indiqui que hem canviat de país, a part d’un divertit cartell vermell, la moneda i els tràmits d’immigració. La feçonomia de la gent és la mateixa, la indumentària, el menjar, el trànsit de vehicles, el llac Titicaca…
SÓM UN EQUIP
L’eufòria encara ens dura al vespre i comentem amb en Joan la possibilitat de continuar pedalant cap al Parc Nacional de Sajama, on hi ha un volcà impressionant que representa el cim més alt de Bolívia. Continua llegint
Cara i creu dels salars
Trobar l’entrada al salar d’Uyuni resulta molt més senzill del què ens imaginàvem. L’emoció esclata tant bon punt les rodes trepitgen la crosta de sal.
BOLÍVIA
Paso Internacional Villazón-La Quiaca. Aquesta és la frontera més divertida i caòtica que m’he trobat mai.
Ens acomiadem d’Argentina
Sóm a La Quiaca, poble fronterer amb Bolívia. Demà canviarem de país, tot i que ja fa dies que hem creuat la frontera ètnica. Tota la quebrada d’Humahuaca està habitada per comunitats indígenes (quechuas, kolla, wichis…) que tenen el mateix origen precolombí que trobarem més endavant.
CREUANT EL TC
Seguim pedalant cap al nord, dins la Quebrada d’Humahuaca. Ens ho recorda novament el monument que assenyala el lloc exacte per on passa el Tròpic de Capricorn.
“Estem dins d’un núvol!”
Exclama l’Ares mentres enfilem les dures costes del Bárcena, immersos en la boira. Estén els braços i obre la boca per abarcar les fumeroles blanques. “És dolç, fresquet i mulladet.”
Sí! penso jo, però el meu núvol és de felicitat, tot i l’esforç de la pujada…
Valles Calchaquíes
Sortim de la ciutat de San Miguel de Tucumán, a 450m, per enfilar-nos ràpidament cap a les muntanyes selvàtiques de la Sierra del Aconquija.
petits nòmades 