No hi ha res que ens indiqui que hem canviat de país, a part d’un divertit cartell vermell, la moneda i els tràmits d’immigració. La feçonomia de la gent és la mateixa, la indumentària, el menjar, el trànsit de vehicles, el llac Titicaca…
L’eufòria encara ens dura al vespre i comentem amb en Joan la possibilitat de continuar pedalant cap al Parc Nacional de Sajama, on hi ha un volcà impressionant que representa el cim més alt de Bolívia. Continua llegint
Trobar l’entrada al salar d’Uyuni resulta molt més senzill del què ens imaginàvem. L’emoció esclata tant bon punt les rodes trepitgen la crosta de sal.
Paso Internacional Villazón-La Quiaca. Aquesta és la frontera més divertida i caòtica que m’he trobat mai.
Sóm a La Quiaca, poble fronterer amb Bolívia. Demà canviarem de país, tot i que ja fa dies que hem creuat la frontera ètnica. Tota la quebrada d’Humahuaca està habitada per comunitats indígenes (quechuas, kolla, wichis…) que tenen el mateix origen precolombí que trobarem més endavant.
Seguim pedalant cap al nord, dins la Quebrada d’Humahuaca. Ens ho recorda novament el monument que assenyala el lloc exacte per on passa el Tròpic de Capricorn.
Exclama l’Ares mentres enfilem les dures costes del Bárcena, immersos en la boira. Estén els braços i obre la boca per abarcar les fumeroles blanques. “És dolç, fresquet i mulladet.”
Sí! penso jo, però el meu núvol és de felicitat, tot i l’esforç de la pujada…
Sortim de la ciutat de San Miguel de Tucumán, a 450m, per enfilar-nos ràpidament cap a les muntanyes selvàtiques de la Sierra del Aconquija.
Ante todo felicitar a todos los participantes de este difícil concurso. El listón estaba muy alto, pero ya tenemos a dos grandes ganadoras:
Terminamos nuestro paso por el sur con un pequeño juego…
Abierto a todos los públicos, así que apúrense clases del Kilimanjaro y Elefantes, pueden dejarse ayudar por sus maestras!
Los dos primeros en contestar todas las preguntas correctamente, recibirán como premio una postal de Ares y Maiana.
